RESUM DE L’ARTICLE: Quina és la nostra llengua? MARÍ, La nostra pròpia veu, Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs,1984.
L’Article posa de manifest les dubtes que encara sorgeixen avui dia davant una pregunta que pot semblar tan simple com, Quina és la nostra llengua?. Per en Marí la resposta és molt clara, a Eivissa és parla l’eivissenc, a Formentera el formenterenc i així successivament si parlem dels diferents dialectes que és parlen als països catalans. Dialectes que sorgeixen del mateix nom general el CATALÀ, (nom que designa a l’idioma que és parla a diferents llocs i que no és exclusiu de Catalunya), encara que cadascun tingui els seus propis trets i la seva pròpia identitat.
Fa una reflexió al fet que a ningú li estranya que s’anomeni anglès al idioma que tant és parla a Anglaterra com el que és parla a Canadà. O encara més curiós, que ningú dubti que també és digui espanyol, el que és parla a l’Argentina. Per què tant de giro pel que fa al Català?
Només em de pensar que per força un idioma ha de tenir un nom general, però no té perquè eliminar les denominacions populars, s’ha de lluitar per conservar les pròpies senyes d’identitat pel que fa a la llengua. Quan es perd una llengua, no només es perd un mitjà de comunicació, sinó que també es perd una cultura. Per en Marí és molt important l’existència dels ecolingüistes, per continuar mantenint la diversitat lingüística.
L’Article posa de manifest les dubtes que encara sorgeixen avui dia davant una pregunta que pot semblar tan simple com, Quina és la nostra llengua?. Per en Marí la resposta és molt clara, a Eivissa és parla l’eivissenc, a Formentera el formenterenc i així successivament si parlem dels diferents dialectes que és parlen als països catalans. Dialectes que sorgeixen del mateix nom general el CATALÀ, (nom que designa a l’idioma que és parla a diferents llocs i que no és exclusiu de Catalunya), encara que cadascun tingui els seus propis trets i la seva pròpia identitat.
Fa una reflexió al fet que a ningú li estranya que s’anomeni anglès al idioma que tant és parla a Anglaterra com el que és parla a Canadà. O encara més curiós, que ningú dubti que també és digui espanyol, el que és parla a l’Argentina. Per què tant de giro pel que fa al Català?
Només em de pensar que per força un idioma ha de tenir un nom general, però no té perquè eliminar les denominacions populars, s’ha de lluitar per conservar les pròpies senyes d’identitat pel que fa a la llengua. Quan es perd una llengua, no només es perd un mitjà de comunicació, sinó que també es perd una cultura. Per en Marí és molt important l’existència dels ecolingüistes, per continuar mantenint la diversitat lingüística.
No hay comentarios:
Publicar un comentario