És català l'eivissenc?

Enllaç amb una pàgina on ens expliquen els dialectes de les illes Balears i els trets lingüístics que el caracteritzen.

Si una persona et diu que el eivissenc no és català, o que el català no és eivissenc que el respondries?

L'eivissenc és un dialecte del català. Modalitat del català parlada a les illes d'Eivissa i Formentera. És un subdialecte del català insular o balear (català oriental). Si partim d’aquesta definició, qui s’atreviria a dir que l’eivissenc no és català, encara que crec que és prioritari mantenir i defensar els dialectes, ja que això vol dir que es respecten els trets d’identitat de cada lloc. S’ha de lluitar pel seu reconeixement.

En referència a aquest tema m’agradaria fer un comentari que ens va passar a casa. Una mestra de l’ institut del meu fill, els hi va dir a tota la classe, que l’eivissenc és un català mal parlat. En arribar a casa el meu fill em va demanar que si era cert el que li havien dit a classe. En primer lloc li vaig demanar, que què li havien contestat ells a la mestra, i com no havia de ser d’un altre manera no varen saber a que dir. Hem de partir de la base que eren al•lots acabats d’aterrar a primer de la ESO.

A mi, em va semblar molt malament que una mestra d’escola que a més a més és la mestra de català, faci aquests tipus de comentaris.

Cada lloc té la seva pròpia forma de parlar i no per això vol dir que estigui mal parlat, només que a partir del que anomenem llengua catalana (que no és exclusiva de Catalunya) han adquirit la seva pròpia identitat i això no s’ha de perdre mai. A mi personalment em semblaria força avorrit que tothom parléssim igual. És molt enriquidor voltar per diferents pobles de parla catalana i apropar-se als seus costums i a les seves arrels. Dic de parla catalana perquè és el tema a tractar en aquesta petita reflexió, però es pot dir de qualsevol llengua o cultura en general.

Per concloure, dir que sóc catalana de Barcelona, de pare català i mare de Granada que parla perfectament català i això no vol dir que renegui dels seus orígens, tan sols vol dir que s’adapta i acull qualsevol manera de cultura i la fa pròpia. Com jo mateixa des del moment que vaig decidir quedar-me a viure a la illa i tenir fills eivissencs.
Quina millor manera d’adquirir riquesa que apropar-se a totes les cultures i fer-les teves, sempre sota el respecte.

” La variedad de lenguas no empobrece un país sino que, por el contrario, lo hace más rico, que la pluralidad engrandece”. Carme Riera

http://congresosdelalengua.es/rosario/ponencias/aspectos/riera_c.htm

Na Carme Riera, (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària. Autora d’una obra rica en referents cultes i populars, i que ha utilitzat des dels primer moment el català per escriure les seves obres, va ser convidada a un congrés sobre la Llengua Española i agraeix el fet que és tingués en compte la varietat de les llengües, i que els acadèmics fossin sensibles davant el fet que la varietat de les llengües no empobreix un país, sinó que tot el contrari, el fa més ric.
Aprofita per parlar de la llengües que es fan servir dins el territori espanyol, i defensa el dret a ser utilitzades. Fa servir una dita d’en Cervantes, el gran clàsic nacional, que exposa el dret de cada qual a escriure en la llengua que mamó de su madre i així l’assenyala en el llibre ElQuijote.