RESSENYA DEL LLIBRE D'EN BERNAT JOAN JOAN I MARÍ.

Català normalitzat en un món multilingüe.

En Bernat Joan i Marí va néixer a Eivissa l’any 1960. Doctor en Filologia Catalana i sociolingüista. Des de ben jove va tenir el cuc de l'escriptura, que ha desenvolupat, fonamentalment, a través d'articles periodístics (potser mil cinc-cents, a una vintena de publicacions diverses, entre l'any 1979 i ara mateix), en un extens diari personal (de més de dues mil pàgines, actualment), i, en menor mesura, a través de dues novel•les, un parell de llibres de relats breus, de nombrosos assaigs i d'una dotzena de peces teatrals (la majoria de les quals han estat representades). Compromès políticament, ha impulsat iniciatives a favor de la construcció dels Països Catalans. Cívicament, ha col•laborat activament durant anys en el moviment de defensa de la llengua catalana.

L'any 1984 publicà el seu primer llibre: Bilingüisme? Normalització? Dades sobre el conflicte lingüístic a l'illa d’Eivissa. Començava, amb aquest llibre, una sèrie de textos (a partir d'estudis i d'assaigs) en sociolingüística, que han tingut continuïtat fins ara.

Pel que fa a la seua activitat acadèmica, des de l'any 1987 imparteix seminaris o cursos (depenent dels anys) a la Universitat Catalana d'Estiu, que se celebra cada mes d'agost a Prada de Conflent. Així mateix, ha participat en diversos congressos, majoritàriament relacionats amb la investigació en sociolingüística (II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, I Congrés Internacional sobre Llengües Minoritzades, I Congrés sobre les Llengües de França, etc). Com a complement de la seua formació acadèmica ha realitzat estudis de Sociologia, a través de la UNED.

El llibre que en aquest moment ens ocupa, Català normalitzat en un món multilingüe, va ser publicat en la seva primera edició, al setembre del 2009 per l’Editorial Moll i tracta tres temes que deixen al lector tenir una visió de la situació real en que es troba la llengua catalana en aquests moments. L’assaig inclou tres textos que permeten al lector tenir una visió integral de la situació de la llengua catalana en el món actual, i també una quantitat important d'eines i dades per a la reflexió sobre aquest tema. El primer text, Un lloc per al català dins un món multilingüe, revisa conceptes corn multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització, i descriu possibles escenaris de futur per al català. Al segon, El català: dades, fets i discursos, Bernat Joan explica què és la llengua catalana i quin és el seu paper als Països Catalans i a Europa, a partir de les polítiques lingüístiques que l'afecten i de la realitat sociològica dins la qual s'inscriu. El tercer, Polítiques lingüístiques en un entorn multilingüe: eines per al català és un repàs als diversos canals de projecció, difusió i aprenentatge de la llengua catalana que proveeix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Amb un discurs clar i ric, exhaustivament informat i enemic de tota mena de prejudicis i llocs comuns.

En llegir aquests llibre m’he sorprès a mi mateixa donant-li voltes al cap pel que fa al tema general que és tracte en aquesta lectura, el futur de la llengua catalana. Mai m’havia plantejat la possible pèrdua de la nostra llengua, poder per manca d’interès o per la meva pròpia incultura vers a aquest tema. Encara que, qui no ha sentit a parlar dels catalans i la seva prepotència davant la idea de que sens reconegui la nostra llengua arreu del món i que s’utilitzi en estaments com per exemple el Parlament.

Jo mateixa havia sempre defensat el dret de poder utilitzar la meva llengua materna, que és el català i el poder viure-la amb normalitat en tots els àmbits sense sentir-me avergonyida de ser catalana per la imatge que tenen a la resta d’Espanya de nosaltres (intransigents, independentistes, etc). Jo com a catalana i dins de la meva terra n’he sentit de tots colors. Crec que la gent té una imatge distorsionada de la nostra terra i penso que té molt a veure la imatge que s’ha volgut donar per part dels polítics.

El llibre d’en Bernat Joan m’ha deixat veure fins a quin punt és important la meva llengua i la quantitat de gent que si comunica amb ella, devers nou milions de parlants. Ens ensenya la importància de defensar una llengua no tan sols per la llengua en sí, sinó pel fet que si és perd una llengua és perd un element important de la cultura.

La diversitat de llengües no hauria de ser motiu de disputa sinó que tots ens en podem beneficiar i enriquir. No sé perquè tanta por ha adquirir nous coneixements vinguin d’on vinguin, a mi m’encantaria que els meus fills aprenguessin moltes llengües perquè això significaria que s’estarien enriquint culturalment i com a persones.