AULA D'ACOLLIDA

Per començar, m’agradaria dir que em va saber molt greu no poder assistir al seminari, per motius professionals, que va donar na Iolanda Bonet a la UIB, per els i les alumnes de Grau d’Educació Infantil, organitzat per la nostra Professora na Helena Alvarado. És un tema que m’atreu molt, la acollida dels nens nouvinguts a les nostres escoles. Per sort na Iolanda bé molt sovint per l’escola on faig feina i va tenir un gran detall apropant-se a mi per oferir-me la seva ajuda i explicar-me en que consistia la seva feina. Moltes gràcies Iolanda, no saps con t’estic d’agraïda.

Na Iolanda em va estar explicant en que consistia l’aula d’acollida, els organismes i persones que hi estan implicades. Ara intentaré explicar una mica en que consisteix.

Na Iolanda treballa al ESAIT (Equip de suport d’Alumnat d’incorporació tardana; nouvinguts i nouvingudes). Està dedicat a persones que per raó de procedència parlen una altra llengua. L’ESAIT els ajuda en el seu procés d’incorporació en el nostre sistema.

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.

Els diferents equips han dissenyat una sèrie de recursos perquè els alumnes nouvinguts i les seves famílies rebin l’ajuda necessària perquè la seva incorporació sigui els més normal i acollidor possible.

El programa comença abans que el nen s’incorpori a l’escola amb un itinerari d’integració. Els centres solen tenir un aula d’acollida, dins del centre per facilitar la seva incorporació, tenint en compte unes mesures per ajudar i garantir l’aprenentatge de la llengua. Aquesta aula és provisional, ja que el que és pretén és anar incorporant l’alumne a l’aula ordinària.

Na Iolanda va insistir molt en la necessitat de explicar molt bé a les famílies que aquestes aules no són per segregar i separar als seus fills dels altres nens, sinó que l’han de veure com a una ajuda molt important per facilitar la seva incorporació.

En aquest ratet que na Iolanda va tenir el detall de dedicar-me, em va fer cinc cèntims de com es fa el procés d’acollida.

En primer lloc se’ls ajuda i acompanya a inscriures a l’Ajuntament corresponent, a tramitar la targeta sanitària i a l’oficina d’escolarització per que els hi donin una plaça en algun centre per els seus fills. S’intenta respectar el principi de sectorització oferint una plaça al més a prop possible del seu domicili.

A partir d’aquí el Programa d’acolliment Integració i Reforça Educativa (PAIRE), fa una entrevista als pares, els nens i demés membres de la família si és pot. Aquesta a de ser el més complerta possible amb dades a nivell mèdic, escolar, etc. A més informació millor és pot fer un diagnòstic de les seves necessitats i poder cobrir-les el millor possible.

Les persones encarregades també estan en contacte amb l’escola que ha de rebre l’infant i els hi fa un traspàs d’informació. L’escola els hi dona dia i hora per rebre a l’alumne i la persona assignada els acompanya per garantir que tingui una bona rebuda.

Les hores de permanència a l’aula d‘acollida per alumne/a és progressiva de més a menys hores. Poc a poc les hores que l’alumne passarà en aquestes aules s’aniran reduint progressivament segons el nivell i evolució de cada infant.

Na Iolanda em diu que si es fa una bona immersió lingüística el nen no té cap problema per integrar-se, sobre tot si són menors de 7 anys. Aquests s’incorporaran directament a la seva aula de referència. D’aquí la importància de establir un bon projecte d’immersió lingüística.

Els objectius assolir són, acollir a l’alumnat nouvingut i aconseguir la seva integració, que assoleixi les competències bàsiques en la llengua vehicular de la seva comunitat, en aquest cas la llengua catalana per garantir el seu desenvolupament d’ensenyament-aprenentatge.

Els materials que s’utilitzin han de ser molt visuals amb fotografies que els mostren, allò que se’ls vol ensenyar. Han de ser atractius per a ells per fomentar el seu interès i sobre tot en les dues llengües, la seva i la nostra perquè pugui fer associacions. Na Iolanda creu que és molt convenient que la seva pressa de contacta sigui en català, ja que està demostrat que el castellà la aprendran tan sí com no al carrer.

Diferents materials que es poden utilitzar:

• Diccionaris, que com ja he dit a ser possible siguin molt visuals.
• Contes fàcils de d’entendre i a ser possible en les dues llengües
• Tríptics de benvinguda, que serveixen per a guiar als alumnes els seus primers dies. Aquests també estaran traduïts en diferents idiomes.
• Material informàtic.
• Material d’unitats de programació
• Trencaclosques, jocs de taula, etc.

S’ha de començar amb una programació bàsica, amb els contextos dels dia a dia (rutines, dies de la setmana, materials bàsics del seu entorn, etc).

Per acabar donar un altre vegada les gràcies a na Iolanda que va tenir la deferència de dedicar-me un ratet del seu apreciat temps. Se que està molt enfeinada. Dir també que es nota quan parla que li apassiona la seva feina. Per cert, a part de ser escriptora, és una meravellosa contacontes.

Gràcies pels teus ànims per continuar amb la carrera.

Una abraçada.

Deixo per aquí unes pàgines WEB que em va recomanar.
www.xtec.cat/lic/
http://caire-ef.blogspot.com/
http://equipeina.blogspot.com/
http://www.racodelsecat.com/